Per a tu
El pas del temps
serà una carícia suau,
una pàtina, un tel molt fi,
un maquillatge...
Amagarem tresors
com els millors pirates.
Malfiem del costum:
deixem que ragi l'aigua.
Incendiar els llençols
i recosir la xarxa.
Tornar a comptar els estels,
no hagués passat un lladre.
Per tu els dies més clars,
el perfil de les cases,
l'enigma dels terrats,
les estrelles glaçades,
tots els colors del cel,
el vol de les campanes,
els carrers adormits,
els crits de la canalla,
les onades del mar,
i la quietud de l'arbre.
Jo t'aniré robant paraules que diràs
sense dar-hi importància.
S'han acabat els límits!
Emporta't de mi tot
el que pugui ajudar-te:
els ritme de les hores
és una cançó blanca.
Per tu els dies més clars
el perfil de les cases,
la pluja i el bon temps
els camps i els trens que hi passen,
la mandra dels fanals,
la sorra de la platja,
l'infinit firmament
dels meus diorames,
alfabet irreal
sobre la pell de l'aigua.
Enlloc de mans tindrem
uns guants de porcellana
per donar forma al fang
de les noves paraules.
Per tu dir altres noms,
altres cossos, mirades,
i començar de nou
si el misteri s'acaba.
El pas del temps
serà una carícia suau,
una pàtina, un tel molt fi,
un maquillatge...
Autor(es): Joan Ollé, Ramon Muntaner
