Senyor president
Senyor President;
si vol, pot treure'm fora,
però crec que va sent hora
de parlar francament.
Sempre he sentit parlar
que abans d'arribar a la terra
ja vaig perdre una guerra
i vostè la va guanyar.
Ara, Senyor President,
cal tenir molta mà esquerra;
fa molts anys d'aquella guerra,
res no dura eternament.
També li voldria dir
—si no s'ho pren malament—
que no vaig donar el meu "sí",
i vostè és president.
Sóc totalment conscient
que l'afer és delicat;
i això rima amb "llibertat".
Ho sent, Senyor President?
Com vol que siguem patriotes,
si vivim a un paradís
on, darrera el seu somrís,
s'hi amaguen deu mil ganyotes?
I, sobretot, Excel·lència,
perdoni si he estat sincer;
una mica de paciència
li anirà la mar de bé.
Li agraeixo immensament
el temps que m'ha dedicat;
Gràcies, Senyor President;
i recordi: llibertat.
Autor(es): Joan Ollé, Ramon Muntaner
