M'encanta París

Joan Miquel Oliver

Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira.
Una xemeneia de bloquets
ja ha tapat sa neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s'il·lumina lenta.
Ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Mira, descarreguen un vaixell,
gènero de ferro i certes eines.
Llistes amb camions i traginers,
és molt lo que un comptable s'ha d'aprendre.
Un mecànic entra en es cafè,
sa locomotora se'n va a l'aire.
Diu: Jo s'avaria no la sé
i l'he revisada no fa gaire.