Vinc d'una vall
Vinc d'una vall
dibuixadeta per garrofes i auliveres.
Vinc d'una mar
on les onades en les algues ballen vals.
Vinc d'un vent suau,
de la fresqueta de cadireta al carrer,
del tracte fàcil, del saludar a la gent,
del dir bon dia, fes la teua i dixa fer.
Vinc d'un cel blau,
de mil estrelles quan se'n va a dormir en la lluna.
Vinc d'un parlar,
de es tancades i de as que sonen es.
Vinc d'un matí
de llum intensa i de pardals pegant xills,
d'un prehistòric que va voler dibuixar
d'un campanar que'm diu que m'hai d'aixecar ja.
Però el somni fuig,
mor lo record,
canvia el món,
pren un nou nord.
I es torna a obrir lo joc.
Nem cap a un camp
d'invernaderos carregadets de transgènics.
Nem a una mar
de chapapote i grans dipòsits de gas.
Tots a callar.
les places buides, los xiquets sempre tancats,
no et pronuncies, tu axanta la mui,
no vaigues en aquell que és un magrebí.
Nem cap a un cel
orfe d'estrelles i de lluneta perduda.
Nem a un parlar
desdibuixat pa que parlessem tots igual.
Nem a un matí
sense el bon dia, sense la flor del jardí,
del curro a casa, una birra i a dormir
i no te passes que la poli ja està aquí.
Però el somni fuig,
mor lo record,
canvia el món,
pren un nou nord.
I es torna a obrir lo joc.
Autor(es): Josep Bordes
