En un indret
En un indret de corol·les
passava l’ombra de mi.
El rossinyol de tenebres
sols refilava que sí.
En un camí de la vida
m’esperava la Fidel.
En un indret de llimones
moria l’ocell de gel.
En un indret de roselles
jo m’adormia amb el vent
de l’ésser que braolava
en la foscor del torrent.
Oh, l’àngel, fet invisible,
vigilava des del pont
mentre la tarda sofria
a la boca de la font.
En un indret de llanternes,
en l’esglai sense bressol,
la meva ànima escrivia
la seva lletra de sol.
Autor(es): Agustí Bartra, Miquel Pujadó
