L'ocell de la muntanya adormida

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Perquè dorm la muntanya no té l’anhel del vol
que el portaria vers les comarques del sol.

La muntanya que dorm és un somni absolut:
força nua blindada d’armadura i escut.

Si no canta, a l’ocell tot se li torna obscur.
A la seva cançó no hi ha filtralls d’atzur.

L’ocell ja no té llum, l’ocell ja no té cants,
l’ocell de la muntanya que dorm segles i instants.

Oh muntanya, figura de dolor sense forma
i atònita davant la fulla que es transforma.

Per ombrívols recers, gairebé no vivia:
inútils gola i ales. La muntanya dormia.

L’ocell sap. I sofrint, un cop més malda encara
per aixecar sa veu tan profunda com clara.


Autor(es): Agustí Bartra, Miquel Pujadó

Las canciones más vistas de

Agustí Bartra en Diciembre