Rodamón
" -Per què te'n vas a córrer món,
amor absent?;
per què has de ser aquest rodamón
eternament?
-Vaig on la meva ànima em du,
aquí o allà,
fins que algun dia em porti a tu,
potser demà.
-Tots els camins que fem, després
es trobaran;
per què t'allunyes més i més
a cada instant?
-Mai no he pogut trobar aquell gest
que ens acostés;
el temps que em queda, si tu hi ets,
et buscaré.
-Tant esperar temps i més temps,
m'hauré cansat;
i el nostre amor, endut pels vents,
s'haurà apagat. "
Ell ja no va saber què dir
i se'n va anar
amb la seva ombra a l'infinit,
o més enllà.
Ella l'espera amb tot el cor
per si tornés;
l'esperarà fins a la mort,
inclús després.
I un dia, allí on es fon l'estel
amb la foscor,
ells s'uniran com terra i cel
a l'horitzó.
Autor(es): Georges Moustaki
