Ma llibertat
T’he dut amb mi
arreu on tu em vas dir
que jo havia de viure.
I he après amb tu
a fer i desobeir
per tal de ser més lliure;
per fugir d’aquest temps
i vèncer somrient
tot el que ara m’atura,
i no em deixa collir
una rosa dels vents
sota el raig de la lluna.
I m’he sotmès
a tots els teus desigs
i a les teves manies;
jo que t’he dat
el meu darrer vestit,
el darrer que tenia.
Saps prou bé que he sofert
per poder-te oferir
el que més desitjaves.
He canviat de país,
he perdut els amics,
perquè em tinguis confiança.
Ma llibertat,
com m’has anat desfent
dels meus costums de sempre.
M’has ensenyat
a viure en soledat
i a saber-me entendre.
I has fet menys dolorós
el final de l’amor
de tantes aventures.
Sempre m’has protegit;
si res m’ha cohibit
m’has curat les ferides.
No sé per què,
ni com et vaig deixar
una nit de desembre.
Aquells camins
que tu i jo vam traçar
ens queden molt enrere.
I va ser aquella nit,
la nit que et vaig trair
sens recel ni temença,
quan vaig perdre’t de cop
per aquest altre amor
que ara em fa presonera.
Autor(es): Georges Moustaki
