Hi havia un jardí
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
que brillava, sencer, com un fruit protegit.
No era cap paradís, ni tampoc cap misèria,
ni res que s’hagués vist enlloc més, sinó aquí.
Hi havia un jardí, era un bosc, una casa,
amb un llit tot de molsa per fer-hi l’amor;
i un torrent molt suau ben sovint hi passava
i, seguint el seu curs, ho refrescava tot.
Hi havia un jardí tan gran com una vall,
ple de bons aliments en cada estació;
i entre l’herba calenta, entre l’herba glaçada,
s’hi descobrien flors que no tenien nom.
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
on els nens i les nenes jugaven al sol,
com ho havien ja fet igualment temps enrere
pares, avis, besavis, i més generacions.
On és aquell jardí on tots voldríem néixer,
on podríem estar-nos tranquil·lament nus?
On és aquella casa de portes obertes
que jo busco i rebusco i no puc trobar enlloc?
Autor(es): Georges Moustaki
