El mar m'ha donat
El mar m’ha donat
la seva carta antiga
per dir-me que em convida
a viatjar.
Amarrats al moll,
iots de vela molt blanca
m’esperen per portar-me
on tu jeus al sol.
Fa un vent que m’embriaga
i el desig m’acompanya
a perdre’m per les cales
d’una illa molt calma.
Illa sense nom
on la brisa amanyaga
tots aquells qui s’hi atansen
com m’hi atanso jo.
El mar m’ha donat
la seva melodia,
misteriosa amiga,
per dir-me on ets.
I ara t’he trobat
ajagut a l’arena
tan fràgil i serena,
i t’he desitjat.
Més càlid que el viatge,
més dolç però més salvatge
que aquesta mar inquieta,
aquest mar que m’hostatja.
Al fons dels teus ulls
hi havia un cel blau tendre.
Jo m’he deixat corprendre
i t’he pres a tu.
Autor(es): Georges Moustaki, Joël Holmès
