Cançó d'anar endavant
Quan penso en tu et veig sempre com ara
caminant, preu fet enllà: taller, carrer, casa i treball.
No m'escolteu, que tinc el cor que em vessa per no res,
no m'escolteu, parlo per parlar.
Amics, on sou? quin cop tan dur de soledat,
amics, on sou? us tenia i no us veig.
Tenebra endins aquests passos que es fonen són els teus,
podrem mai més compartir la feina i el goig,
sota la nit un punt de foc en l'aire tanmateix,
un gust morir un demà gloriós.
Ací tot l'any fos finestres obertes a la llum,
ací tot l'any fos un juny de claror,
qui et pogués cantar amb el vent que passa en llibertat,
de sol a sol fossis pau feliç.
No m'escolteu, que tinc el cor que em vessa per no res,
prou que ho sabeu quina és la llei del món
i com la sang ha tacat les llambordes del carrer,
no m'escolteu, parlo per parlar.
I tanmateix l'esperança ens fa l'ullet
com si no res a cada trencall
i riu i riu l'esperança mig folla i ens promet
un temps més just i sortós per demà mateix,
qui li diu no si ens fa veure la terra que correm
el fred a dins amb la pau I les flors.
Ara tot l'any és finestres obertes a la llum,
ara tot l'any és un juny de claror.
No manca vent a la teva bandera llibertat,
dius de l'aler de la gent que viu.
Autor(es): Jordi Sarsanedas, Antoni Ros Marbà
