La marinada
La marinada
Aqueixa amiga amb els ulls blaus
Encara els morros molls de sal
Aqueixa filla de l'onada
La marinada
És la promesa en fi de tarda
Quan l'estiu empresona l'aire
D'una mar un poc tracassada
La marinada
És una gàbia sense ocells
És una mà dins dels cabells
Quan la platja ha estat desertada
La marinada
És un pi que torna a parlar
Són els senills que fan sonar
Totes les aimes de la prada
La marinada
És una barca sense el rem
És una vela que se'n vén
Amb un record de passejada
La marinada
És una història que han negat
I que s'aixeca de la mar
És la memòria retrobada
La marinada
Autor(es): Joan-Pau Giné
