Tot aquest soroll

Clara Peya

Quan somrius s'il·luminen els carrers que t'han vist lluny,
quan camines et xiulen els balcons a contrapunt,
quan t'asseus sota un arbre li trontollen les arrels
perquè es posen nervioses d'escoltar la teva veu.

Fanals, finestres i places i un cel blau
serè t'abraça el contorn
i tots s'alegren de veure't, de que siguis tu,
l'esperat retorn, tots junts fan una festa,
ha vingut la font, el sol i el fonoll
i després de tant de silenci,
ara s'ha esbombat tot aquest soroll.

Quan respiris tot l'aire vol vibrar amb els teus pulmons,
quan t'ajups papallones se't reposen als genolls
i quan rius sense límits l'eco es vol multiplicar
perquè encomanis el barri de tanta felicitat.

Asfalts, parets i diaris et volen mostrar
tantes novetats i el fum de les xemeneies et dibuixa
flors per on vas passant
i tots junts ballen alegres i tanta llibertat
els fa perdre el son
i després de cantar el silenci,
ara van cridant tot aquest soroll.

Tot aquest soroll em fa pessigolles,
tot aquest soroll inunda el meu món,
tot aquest soroll bombolles de somnis,
tot aquest soroll m'acaricien el coll.