En un instant es va acabar la tarda
En un instant es va acabar la tarda
i el gran cel negre de dol
recollia les seves forces
i s'omplia de tot.
D'estrelles esmicolades
de cent en cent
i d'un cant lleuger
penjat en el vent.
No un plor. Era un cant
de porques paraules.
Fil de veu de plata que quasi
perseguia llum del sol.
Però no sé d'on venia.
Parlava del temps que passa ràpid.
Parlava del somni del somni,
el somni que va ser.
Autor(es): Alba Avesini, Enric Hernàez
