El viatge de la Muna
Recordo al vell Abbas, el contador de contes,
amb delícies turques ens mantenia atentes.
Recordo els taxistes a Bab al-Salam,
esperant als turistes solien filosofar.
Recordo que a casa de la meva amiga Salma,
preníem te i pastes amb les nostres mares.
Recordo alguna tarda, després d'estudiar,
jugàvem pel mercat a fet i amagar.
Recordo les olors, les gangues i enganyifes
i tots els colors de les botigues de catifes.
I el meu pare em repetia: "Gaudeix de cada dia"
De cop el vell Abbas ja no era allà,
vam esperar molts dies però mai va tornar.
De mica en mica els taxistes van deixar de treballar
perquè no hi havia turistes a qui transportar.
Vam deixar d'anar a l'escola perquè estava tancada,
i la nostra mestra una mica espantada.
Arribaren les explosions, no podia sortir a jugar,
la mare em cantava cançons, m'acaronava amb la mà.
Enlloc ja no se sentia olor de safrà,
no hi havia aliments, només una mica de pa.
I el meu pare em repetia: "No perdis el somriure."
Un dia glaçat, vam pujar a una tartana,
feixant el passat s la porta de casa.
Mai oblidaré les paraules que el meu pare
va dir ofegant el plor i mirant cap a l'horitzó:
"Recorda aquests carrers que t'han vist des del bressol,
les cases i la gent i cada posta de sol.
Recorda aquest paisatge. Amor, no tinguis por:
Comencem un viatge cap a un futur millor.
L'hivern sempre passa i arriba la primavera.
I tots, petita Muna, dormim sota la mateixa lluna"
Me'n recordo de l'àvia que deu seguir allà,
cuidant de casa nostra, "In sha' Allah".
Autor(es): Alex Llovet, Salvador Rey
