10 primaveres
Visca el teu somriure
amb fort gust a melmelada,
i que visqui el dret a viure
sota la teva porxada.
tens els ulls alegres
i, a les nines, dues fades;
que m'atrauen, que m'atrapen
i em distreuen les matinades.
Tinc sobre les penes
el teu cos petit i suau,
quan m'espanten les sirenes
sempre em fas sortir del cau.
tens les mans contentes
i, als ditets, anells de mar;
plens d'aigua dolça, del xic al polze
mel generosa d'amable amant.
Gairebé deu primaveres
a la gespa o dins del bar,
barallant-nos amb porteres,
redistribuint el mobiliari urbà.
ets la reina mora
d'aquest fill republicà
una païa molt gitana,
catalana, universal.
Comença la partida
moltes copes, pocs bastons,
ets la carta preferida
per atzar i per raons.
tens els llavis frescos
i a la llengua l'horitzó
un viatge, via làctia,
far de terra, estel del nord.
Gairebé deu primaveres
a la gespa o dins del bar
barallant-nos amb porteres,
redistribuint el mobiliari urbà
ets la reina mora
d'aquest fill republicà
una païa molt gitana,
catalana, universal.
Tornava a fer giragonses,
plats xinesos, salts mortals
però va arribar la sorpresa
quan vas dir-me,
amb la ma estesa
i si anem de festival.
gairebé deu primaveres
de camins, cafès i un gat,
ja em diràs a la propera
si aquests versos t'han posat
ets l'ombreta bona
d'aquest "puça" enlluernat
una fera de companya
a la que vull acompanyar.
Autor(es): El Senyor Sequâh
