110 portes

La Tieta

Somnis vora la platja, cent deu portes tancades,
eixuga’t la cara, i puja a la barca.
Veuràs com les mans que la foscor et va lligar,
el darrer dels somnis alt les farà volar.

I esperes una trobada que no arriba, i traces un angle
que no espatlla el moment que just fa que no puguis
dir adéu a tot el que ha marxat.

Si en la nit el silenci et desperta, i la memoria,
que embogía, torna a fer de les seves arrancant
del cel el mural de colors.

Torna a venir, desperta el cel de les nits,
descorxa amb força aquest ví, que no et tremolin els dits.

Somnis vora la platja, cent deu portes tancades,
eixuga’t la cara, i puja a la barca.
Veuràs com les mans que la foscor et va lligar,
el darrer dels somnis alt les farà volar.

I poses dins d’una bossa dues botes i una camisa,
i te les cordes, innocencia provan-te les ales
que al mar veus que et volen portar.

Si en la nit el silenci et desperta, i la memoria,
que embogía, torna a fer de les seves arrancant
del cel el mural de colors.

Somnis vora la platja, cent deu portes tancades,
eixuga’t la cara, puja a la barca,
veuràs com les mans que la et foscor va lligar,
el darrer dels somnis alt les farà volar.

Somnis vora la platja, cent deu portes tancades,
eixuga’t la cara, i puja a la barca,
veuràs com les mans que la et foscor va lligar,
el darrer dels somnis alt les farà volar.