1492: La Conquesta
La llum daurada del sol il·lumina un paisatge
Un cel tan blau com la mar on volen els ocells
Mirant cap a l'horitzó es distingeix un turó,
Mariners baixeu del vaixell que això és terra ferma
Grups de soldats ben armats formen prop de la costa,
Es preparen per combatir el front de l'enemic
Fou una victòria elegant, milers de natius derrotats
Que havien baixat cap al mar a rebre la visita
Els habitants, d'aquell paradís
Van perdre-ho tot, inclús la llibertat!
MAI! NO! Podran borrar!
les injustícies que feren als pobres
MAI! NO! Podran callar!
les veus dels afectats
Ningú pot manar sobre un altre,
per què conquerim els germans?
Serà perquè la raça humana no és gens tolerant?
Ningú pot manar sobre un altre,
ningú té dret a esclavitzar
Com va fer l'antic amb aquells derrotats
L'expedició de soldats explora el territori,
Al front de l'expedició un capità genovès
Caminant arriben a un vall, es distingeix un poblat
On els natius assassinats feien la seua vida
Per l'interior del poblat hi ha poc signe de vida,
Sols dones, vells i xiquets amb por als invasors
"agafeu sols el fonamental: les dones, l'or i el menjar;
que ens espera un llarg camí de tornada a casa"
Els habitants, d'aquell paradís
Van perdre-ho tot, inclús la llibertat!
Mai! No! Podran borrar!
les injustícies que feren als pobres
Mai! No! Podran callar!
les veus dels afectats
Ningú pot manar sobre un altre,
per què conquerim els germans?
Serà perquè la raça humana no és gens tolerant?
Ningú pot manar sobre un altre,
ningú té dret a esclavitzar
Com va fer l'antic amb aquells derrotats
