1520
Poble de cants a les misèries,
Arromangats per els assuts.
Cansats de plors i reverències,
Agenollats però no vençuts.
Les Germanies es rebel•len
Sense por miren a la mort.
Un bany de sang baix les estreles,
Uns tirs que ens van pegar al cor.
I sota promeses molt llunyanes
Naix una revolució.
I entre trons i canonades,
Vàrem lluitar fins a la mort.
I un fort vent de ponent
Arrossega olor de mort.
Veig la cendra a sobre meu
i em carregue de rancor.
A les mans la impotència,
Al meu cap una consigna,
Que este poble que ahir plorava
Ara és poble que no oblida.
Mil i una volta ens ofegaren
Sota les pitjors atrocitats.
La memòria ens pretenien esborrar,
No oblidarem tot este mal.
I a les muntanyes últims crits de resistència,
Els Miquelets defensen el que ens van furtar,
Marcats per l'odi defensaren la València
Per la qual els van tacar de sang.
Ni perdonem ni oblidarem tot este mal!
Qui sembra el vent recollirà la tempestat!
Nostre és el cant que ens portarà a la llibertat!
Cal repetir la història amb diferent final!
