1936

Antidot

A tu, que un dia vas ser obligat
a renunciar als somnis pel combat.
Eres la pedra contra el seu mur,
una il·lusió plena de futur.

A tu, que et van escurçar l'abril
de l'existència en un clima hostil.
Eres la baula entre dos mons,
l'espurna encesa que surt del fons.

Hem decidit seguir lluitant,
ser la memòria, un únic clam,
ser la veu dels que callaran.
El seu esforç no va ser en va,
la història els recordarà.
Hem decidit seguir lluitant...
seguim cantant!

Vosaltres, súbdits d'un sol temps,
encasellats per força als extrems,
éreu la molla dels canons,
la matança en mil horitzons.

Vosaltres, tan lluny d'ahir,
els que amb coratge vau resistir,
éreu l'ull de l'huracà
que mai van poder evitar.