20.000 llegües
Jo sóc la faula anterior a tot desastre
Ple de naufragis i tants homes ignorants que
Em donen llunes de matí,
I sols lluents per anar a dormir
Sóc la balena que engol mars i oceans
Sóc un suplici i no hi ha ningú que m´aguanti
Vull esculls per estar viu
Cors inflamables, beveu per mi .
Sóc la goleta que mai va descobrir Amèrica
Sóc el batec de la Antàrtida al teu caos
I quant més em desitgis mal
jo més m´identifico amb els meus deliris
El polissó d´un submarí averiat,
20.000 llegües de viatges sense sentit
Astrolabis per a que
Si sempre hem volgut seguir absents.
Vés amb compte mariner, son els teus ams els meus anhels.
els teus ams els meus anhels, els teus ams els meus anhels.
