23 de gener
EI 23 de gener,
a la plaça del meu poble,
hi havia tot de gent,
perquè el sol lluïa amb força.
Això era el 39,
el matí, clarós i blau
convidava la mainada
a jugar, després de tot,
entre angoixes, entre plors,
sota el sol d'aquella plaça...,
entre angoixes de la gent,
que perdia el seu jovent
entre plors de moltes mares.
El 23 de gener,
un ocell d'acer brillava
per les dreceres del cel;
tots els infants se'l miraven...
L'aguaitaven somrients,
amb delit, innocentment,
i la bèstia s'hi acostava...
l, de cop, ja sobre d'ells,
escIafava els seus castells,
contra tot s'abraonava...
I deixava, l'assassí,
rere seu, fets a bocins,
el somriure i l'esperança,
El 23 de gener,
quan arriba, el cor se'm glaça
en aquest racó de mȯn
que confonc amb aIguns aItres;
a Madrid, a Göttingen,
a Gernika, a Granollers,
l'esperança era a les pIaces,
entre eIs jocs de tots els nens,
que enfilaven cap aI cel
els seus ulls àvids de calma,
un instant abans que el temps
s'aturés, impacient,
dins el blanc de la seva ànima.
Tot el meu dolor és amb ells
quan arriba, cada hivern,
eI 23 de gener.
