3, 2, 1...
El compte enrere ha començat
s'ha espatllat el rellotge i s'accelera a cada instant.
Avança la màquina, frenètica, no té pietat.
La ceguera del progrés no li deixa veure el final
i és que, al esfondrar-se tot, ella també caurà.
Violada i humiliada sense descans,
no pots aguantar més el dolor que li estem causant.
I és que no parem de mossegar
el mugró que, durant tant de temps, ens ha alletat.
Quan el ciment s'apoderi dels camps,
i el desglaç faci pujar el nivell del mar
quan l'aire cremi i no es pugui respirar,
com alimentarem la màquina?
És el progrés.
El compte enrere ha començar.
El progrés no pot continuar avançant
en benefici d'uns quants,
existeixen els mitjans i canviar-ho
és a les nostres mans.
Violada i humiliada sense descans,
no pots aguantar més el dolor que li estem causant.
I és que no parem de mossegar
el mugró que, durant tant de temps, ens ha alletat.
Autor(es): Musaranya
