400 pendons
A tot poble trobareu,
400, si els conteu
se'ls hi en fot de la virolla,
un tou de llana al clatell,
les botes fins al tormell,
"mamen" junts, són una colla.
Mai no penquen ni treballen,
amb prou feina si badallen,
però vomiten poesia.
S'omplen el cap de flors
es pinten el cul de colors
i la lluna, els extasia-
En els actes programats
per fer els ciutadans honrats
es fan rots, dodecafònics,
fins que un prohom s'empipa,
crida a l'ordre i al "guripa"
hi han sebots, estereofònics.
Mai no penquen ni treballen.
Els hi diuen poca cosa
perquè són els que fan nosa,
perquè obren camins nous,
perquè el dia de demà
tot Déu pugui caminar
per on li passi per els ous.
Mai no penquen ni treballen...
Són els primers en dir no
s'embruten en tot allò
que es presenta inalterable,
són tifa en un "pastel"
sal morra en un plat de mel
per ells res és intocable.
Mai no penquen ni treballen...
Sigui festa o cançó
homenatge en faig jo
pendons irrecuperables,
front dels alliberats
400 privilegiats
400 incontrolables.
Mai no penquen ni treballen...
Autor(es): Pere Tàpias
