755 solsticis
Aturem-nos un moment per dir
que la vida no se’ns escapi,
ni que ens mirem al mirall, ni fer veure que no fa mal
que els objectius es vagin acabant.
Aturem-nos un moment, per fi,
que la vida no ens doni l’esquena i ja no tinguem res a dir.
Ni que ens asseguem al sofà, ni fer veure que ens és igual
que els desitjos es vagin esfumant.
I enfotem-nos-en, de nosaltres mateixos: que som pessimistes, que som paranoics;
que no saber pronunciar bé les esses no ens prohibeixi anunciar
que volem passar junts 755 solsticis més,
que volem passar junts 755 solsticis més,
que volem passar junts 755 solsticis més.
