A 7 centímentres
I no sabies ben bé com ho diries,
la por de sempre al cor, antigues ferides.
De petits vam viure compartits,
barallant-se amb l’oblit, ara eres l’infinit.
Carretera del desig, tràfic.
Sentiments intermitents t’escric.
He vist a l’horitzó dibuixada aquesta nit.
He vist la fi de la incertesa direcció del teu melic.
I enmig d’aquest embolic accelere,
sóc copilot d’esta utopia
i no hi ha marxa enrere.
I enmig d’aquest embolic desespere,
eres la trama del conte que et cante,
totes les rimes que pugues robar-me.
Camí de la capi direcció al teu cor.
No sé com ho has fet, però he conduit tota la nit
Camí de la capi direcció al teu cos.
Camí de la capi direcció al teu cor.
Un fum de sensacions davall d’un sol llençol.
Camí de la capi direcció al teu cos.
Dis-me quan vaig perdre el trellat.
Calla’m, si em dius “mone”, jo de cap.
A quatre rodes, entre el poble i la ciutat,
rescatant de davall l’asfalt una piga i cent maldats
Dis-me que he trobat la raó, la bona direcció.
Als teus peus tots els meus nords,
en un bes i no res estic al teu balcó,
a set centímetres de caure en la temptació.
Em mires, em beses, el pols m’acceleres,
és un flashback d’infantesa,
un viatge a altres esferes.
Al conte cantat, som xiquets que
suen com feien al pati d’escola,
juguen sabent que demà el món explota.
Camí de la capi direcció al teu cor.
No sé com ho has fet, però he conduit tota la nit
Camí de la capi direcció al teu cos.
Camí de la capi direcció al teu cor.
Un fum de sensacions davall d’un sol llençol.
Camí de la capi direcció al teu cos.
