Aborígens 2207
De nit sopem a la meua tribu
a la fresqueta un entrepà
bevem orxata a l'alqueria
escoltant una electroalbà
ací fa olor d'all i pebre l'aire
a les parets, taulells socarrats
com caragols passegem per l'horta
algun diumenge per la vesprà
dóna vertigen ser aborigen, com una puça
rossegant la mala gossa del mainstream.
dóna vertigen, falta l'oxigen
però indígenes conserven la cultura i la parla
aborígens de la terra fecunda,
primitius pobles de vora mar
indígenes de costums ancestrals
divendres de la deessa estrenaltunda
androides collidors tecnoagraris
ajuden llauradors post-rurals
i en acabar la jornada tornen
a lloms del seu tractor sideral
tres jubilats i un colombaire
juguen al truc baix d'un emparrat
el nostre temps no té calendaris
ens orientem per fases lunars
