Abraçada de comiat
De lluny veig com es teu somriure
se desplega des del cor
enmig de fruita fresca
m’abraçes, t’agaf per sa cintura
envoltant es vestit blau
amb olor d’orquídia
campanes repiquen a les dotze
fent un acord de sol
es coloms s’enlairen
T’aturen, vols unes herbes dolces
jo vull un pot de mel
de sa més dolça
Mos miram cara a cara
ets el que més desig
t’acostes a cau d’orella i me dius:
Som històries que avui caminen
Som històries que avui respiren
Som històries que avui s’estimen
drets, tu amb sa teva bufanda
sa bossa en terra, has de partir
es tren escalfa es fred de sa gelada
segueix s’estrella des teu camí
Reb, sa meva abraçada
saps que en mi pots confiar
que m’enduc sa teva rialla
a on ningú no hi podrà arribar
Bon viatge, que tenguis bon viatge…
