Abraçades de vidre
Et blindaren la mirada i a mi el sentir.
Destruïren tots els murs de casa nostra.
Vas caure en l’adversitat, baldat i esmorteït.
Van trencar-nos el mirall del futur.
Ara, digue'm per què.
Ploro. Explica'm per què.
Les tornades tan semblants a una condemna.
Abraçades de vidre rere un taulell vell.
Turment per al sentir, antagònic per a la vida.
Van trencar-nos el mirall del futur.
Ara, digue'm per què.
Ploro. Explica'm per què.
Arrossegàvem tots els somnis sota el coixí
per si de cas tornaves una nit d’estiu.
Arrossegàvem tots els somnis sota el coixí
per si de cas tornaves una nit.
Els teus dits mirant de nou el cel.
El meu cap jugant contracorrent.
El teu cor cedint els ulls al vent.
El meu melic arrossegant el temps.
Pare, digue'm per què.
Ploro. Explica'm per què.
Pare! Parla! Ara!
Digue'm per què!
Els teus dits mirant de nou el cel.
El meu cap jugant contracorrent.
El teu cor cedint els ulls al vent.
El meu melic arrossegant el temps.
Autor(es): Paula Giberga,Andreu Roig
