Abraça'm

Ramon Porta

Enfonsar-se sua. El cap cau,
Damunt el coll temperat.

Allí trobo les abraçades del passat.
No és retorn, és record intacte.

Som un nus de cossos infantils,
milers de possibles subtils.

Abraça’m.
Deixa que m'hi repengi,
a escoltar aquest silenci vell,
subjacent del teu cos jove.
Nit i lluna han caigut,
del mateix sol sense destí.

Miratge de temps detingut,
es dissol estan previnguts.

Així són de tristos els comiats
són trobades però ja partides.

Alço la mà en adéu i en benvinguda,
veus el gest però ja no hi ha sortida.