Abrigat sota un pont

Albert Molina

No ho vegis tot tan fosc, 
d’espines també neixen flors, 
avui et sents viu i tu saps 
la forma de tirar endavant. 

Després de tantes diferències
sabràs només tu el que vals. 
No sé si estàs preparat, 
deixar tot l’instint deslligat.  

Ara no miris enrere, 
avui ho tens tot a favor, 
tens tot el temps a les mans, 
tens un martell al cor. 

Dius que no et cauen les llàgrimes, 
que pots fer-te càrrec de tot, 
pots donar-me amor de mare, 
pots donar-me’l sense por.  

Comediants en camisa d’onze vares 
et voldran posar 
condicions mal calculades, 
t'exigeixen sang.  

No ho donis tot per perdut, 
ja saps que el món és tot ondulant, 
florirà un ametller aquesta nit, 
morirà en un carrer dessagnat. 

Et quedes mirant al cel, 
demana-li el que has de dir 
i baixes esperitat, 
no veus ningú en el jardí.  

Però et queden forces encara 
per pujar i baixar cent mil cops, 
però de cop tot són presses,
surts a la finestra, 
un home de palla cremant. 

Aviram fent la guerra, 
tot el dia sense treva, 
sense to ni so.

Sota un pont als suburbis 
a una platja ben abrigat.