A ca la rosa

Òscar Briz

A ca la Rosa
dines i sopes
la porta sempre és oberta al viatger

Herbasana i farigola
a la balconada creixen quasi sense voler

Què dolç és ser acollit
quan voles ben lluny del teu niu
que et donen refugi siga hivern o estiu

A ca la Rosa
llençols i llibres
tot el que necessites als peus del Montjuïc

La gent del barri
els bars i les tendes
tot esdevé familiar a poc d'estar allí

És tan reconfortant saber
que mai no et deixen al carrer
encara que no hi ha gaire lloc
i dones quefer

Si quan viatges
mai no te'n manca
de gent hospitalària que t'obri camí

Aleshores
potser entengues
que ser hospitalari és tan humà com el vi

Què dolç és ser acollit
quan voles ben lluny del teu niu
que et donen refugi
siga hivern o estiu

A ca la Rosa
i a tantes altres
hem d'estar sempre agraïts