Acceptació i transcendència
Escapant del meu cos vull imaginar lo gran que és tot,
l’existència que porte dins del meu cap s'ennubolarà,
les vesprades, les nits i els matinars en la meua consciència,
“despareixeran com llàgrimes en mig de la pluja”...
I aixó és tot, aixó quedarà.
El meu món s’esfumarà.
L’horitzo deixarà d'existir per primer volta,
el meu cor deixarà d’impulsar la meua sang,
finalment ja podré descansar, dormiré dins la terra,
vull tornar-li la meua energia, la que ella em va donar.
I aixó és tot, aixó quedarà.
El meu món s’esfumarà.
Trascendència és poder escoltar les sàvies paraules,
no tinc cap por de no ser ni estar, cal morir per a viure,
vine amb mi i agafa’m les mans, sentim que estem vius junts
fem la vida com una cançó amb un final dolç.
