Ací i ara
No hi havia a valència ja saps de que parle
Despertàvem la nit a colp de crit
Improvisàvem el camí
Rodolant al matalàs per fugir del nostre destí
Tu la musa del meu dilema
Jo el poeta que entre línies amaga el problema
L’aigua s’esgotà de tant de demostrar
Començaren a brollar les llàgrimes de sang
Res del que passava cobrava sentit
Fred al llit, sensació de buit
Un soroll per les escales acaba al carrer i escapa
Entre les cendres i la runa la flama s’apaga
Va deixar la porta oberta i una carta a terra
Recorde què deia en una dolça lletra
L’empremta que deixàrem ja és inesborrable
Recordes al principi? Dos amants com nosaltres
Tanquem els ulls
I veurem, tot el que som.
I comprendrem les raons
Per estar sols.
I ja ens veurem
Sota un nou bressol.
I em parla el meu llit, i em conta les nits,
D'abans de veure aquella nota freda al matí.
I no vull fingir, trauré força i pit,
Faré un nou camí.
Com captaire de bars
Si tanques la porta a les meues mans,
Ja no podré observar els camps
Del teu dolç encant.
Sentiment de culpa, sentiment de buit
Sensacions contradictòries al meu nou pis
Parlar-li a l'absència
Ignorant el que queda de la teua presència
I a dies, i a estones
Pense que estaré bé de qualsevol de les formes
I a dies i a estones
Voldria tocar mare, voldria refugiar-me
I ací i ara
Una última vegada no ens farà mal
I el temps que es para
Enganyar-se d'amagades, no pensar en demà
Fingint que per una estona res no ha canviat
