A corre-cuita
En la memòria que habita dins del meu cap
malviuen records que estan ben enterrats.
D'allò més bo, recordo el que és dolent;
pàgines que s'han de passar.
I estic parlant de la meva vida,
que va pels rails d'una gastada vía.
Cada nit morint i al migdia ressuscitant.
I és la realitat, jo sóc passat, present i futur,
i m'he hagut de cosir amb retalls
de tot el que fins ara he viscut,
que són pedregades i dies de sol.
I ara vaig galopant per la vida,
a llom d'un cavall molt gentil;
surt del mig fastigòs fill de puta
que em toques els collons en el camí.
Hi ha moments en què el compàs desacompassa
un pentagrama en el que no hi ha res escrit.
Tants "marrons" vaig arribar a fumar-me
que encara tinc aquest pobre cor ennegrit.
I és que la urgència prescindeix de somnis;
sóc un joglar de camins perduts,
en la foscor em brindes llum perquè voli
i em tregui les teranyines del cos.
I floreix la primavera i bec del teu amor,
gota a gota fa que broti l'alegria.
Que la teva llengua visiti el meu jardí
que fins ara estava sec,
oh bogeria, t'hauria de fer un monument.
A l'abric de la teva essència
aniré cremant hiverns, tots els hiverns...
Jo vull anar cap aquí, jo vull anar cap allà,
estic fart d'aguantar tanta puta formalitat.
Nedar com un peix, volar com un ocell,
cantar com tu saps i follar com jo sé.
Si és bo és pitjor, si és dolent és millor.
Provaré això i, si m'agrada, moriré amb tot.
Deixeu-me ja sortir, deixeu-me ja sortir!
Jo vull anar cap aquí, jo vull anar cap allà,
a corre-cuita, a corre corre-cuita.
Nedar com un peix, volar com un ocell,
a corre-cuita, a corre corre-cuita.
Si és bo és pitjor, si és dolent és millor,
a corre-cuita, a corre corre-cuita.
Deixeu-me ja sortir, deixeu-me ja sortir!
