Adéu

Albert Solà

Crec que no som els únics que vam deixar enrere el paradís, crec que els nostres llavis ja no busquen l'infinit, vaig trobar una porta grisa que t'ha deixat en l'oblit, i m'he transportat on res no te sentit. On l'amor perdia totes les partides, on el record ja no és res més que deu mil vidres trencats.
No ho forcis més, no em busquis més, que tinguis sort, sense tu resistiré. No ho forcis més, no em busquis més, que tinguis sort, sense tu resistiré
I ara veig el teu rostre de preocupació, reflectit a la finestra de la meva habitació, que les nostres promeses s'han quedat en un racó. Desapareix la feblesa de les situacions gràcies a les quals ara soc un home nou, no tremolo quan crido el teu nom. Avui et dic adéu per no veure't mai més, ja se que els nois no ploren, però avui m'enfonsaré, un dia més. Desafio la meva passió, desafio el que el meu cos contempla amb emoció. Però el meu amor seguéix perdent totes les partides, i el meu cor ja no és res més que deu mil vidres trencats.
No ho forcis més, no em busquis més, que tinguis sort, sense tu resistiré. No ho forcis més, no em busquis més, que tinguis sort, sense tu resistiré
Sense tu resistiré, sense tu resistiré…