Adeú, Andreu
Adéu, Andreu,
Andreu, adéu, adéu!
No puc estar
mai més devora teu.
No et sàpiga greu
que et digui adéu Andreu.
Adéu, Andreu,
Andreu, adéu, adéu.
Jo era el xiulet del barri
jo era el verro d'Eivissa,
per endur-me'n una al·lota
me bastava fer sa mitja.
I ara em veniu amb trobos
i me llevau sa pell,
si jo he nat en temps de magranes
com el dimoni cucarell.
Autor(es): Guillem d'Efak
