Afàsia
Vaig aprendre a parlar
uns mesos més tard que els nens sense orelles.
Tu veus iguals els maons
de cases marrons i cases vermelles.
No he après pas a pronunciar
el teu nom amb la A ni el meu amb la R.
Tu et creus que un mar verd és blau
però ve algun babau i sempre t'ho esguerra...
En el lòbul frontal,
els llops em fan mal,
el metge no en sap,
no em vol obrir el cap!
La rima no em surt,
recordo després...
Per les banderes del món,
has suspès segon,
d'un mòdul d'història.
Sé que fonèticament,
quan menys se m'entèn
és quan estic d'eufòria.
No podem jugar al parxís
sense el compromís
de marcar les fitxes.
I en ser jo un pèl papissot,
m'envies quan pots, a comprar salsitxes...
En el lòbul frontal,
els llops em fan mal,
el metge no en sap,
no em vol obrir el cap!
La rima no em surt,
recordo després...
Intervenció...
La punció...
Profanat per l'electricitat...
No combinar en el vestir,
ja no ens ve d'aquí
ahir anaves de groc i lila.
Si bec cervessa o vermuth
sóc més tartamut
i als bars sempre demano til·la...
No et canviïs d'ulls
que són molt purs,
que els teus colors
semblen menys bruts.
Si aquest cirurgià
no ho fa prou bé,
jo miraré
i parlaràs tu.
