Agafar el cel amb les mans

Trempera

Tres mil sis-cents sis segons
s'apoderen del meu cap.
El meu cos no respon
l'hora ja ha arribat.

Em fan sentir orgullós
els companys del meu voltant.
Cridar la lluna pel seu nom
i agafar el cel amb les mans.

Amb ganes de menjar-me el món
tenint-te al meu costat.
La foscor esdevé claror
llums i un cel estrellat.

M'apodera la teva olor
amb el final somiat.
Els núvols ja no són vapor
són figures flotants.

Fer sortir el sol de nit
esgarrapar segons al temps
morir amb el primer crit
sentir-me més valent.

Tancaré el puny somrient
quan tot hagi acabat.
Condemnat a sentir el vent
dels sospirs dels marginats.

Mirant al firmament
veuré un estel fugaç.
Empenyeré un sentiment
agafaré el cel amb les mans.

Fer sortir el sol de nit
esgarrapar segons al temps
morir amb el primer crit
sentir-me més valent.