Aigua fresca
Bé, Exèrcit d'Alliberament Musical
Això és aigua fresca
Els dies d'innocència i de l'infància queden lluny
però encara em sento un nen veient sortir el Sol del juny
quan la vida era un joc ininterrumput
no sé dir-te com ni en quin punt va cambiar
dels matins de futbol vam passar a nits de rap
batalles a les fosques per Girona.. quant temps fa?
d'aquells primers grups, les velles rivalitats
la pregunta era, .... o escaldats?
i aquell primer peta creu-me no podré oblidar-ho
entre la tos, el riure i la cara d'en cayu
les barraques del port, tajes de perdre el nord
i aquelles nits al carreró de Platja d'Aro
....
quan sonava reggae y dancehall a la rave de Begur
els músics de l'exèrcit estaven fent boom
era qüestió de temps que acabèssim junts
I això ve del cor pels amics de sempre
pels que hem crescut junts
aprenent a aprendre
pel foc i la màgia, la vida i la cendra
per tots els que voldria però no puc veure
per tot el que et diria però no puc veure't
donaria el que fós per tenir-te i seure
aprop de l'abisme, saltant els murs
i amb l'aire pur lliures, fluïr com l'aigua fresca..
... mucha gente conocí
cada una fue especial a su manera
pero la fuente en la que crecí
de la que yo bebí son mis colegas
hermanos salidos de una misma matriz
cada uno de ellos es un ramal de la raíz
y esa marca que se ve, en mi tronco por pulir
es el amigo que se fue, imborrable cicatriz
y hoy levanto los brazos y te busco en el cielo
y te lo digo desde abajo dame fuerza compañero
miraros unos a otros, no viváis con rabia
esa palabra tuya fluye en mi como la savia
porque la amistad no es buscar compañía
bajo el pacto de una compartida cobardía
prefiero tu risa tonta y luego tu bronca..
pa mi gente mucho amor,
ellos saben quienes son
en la trinchera del dolor
los que bailan a este son
y cuántos recuerdos que me surgen
pensando en esas noches de verano que te abducen
bajo las estrellas, botellón y las guitarras
marcándome unos raps a las tantas con la papa
esperando despierto nuestro amigo el sol
...con los míos, sintiendo su calor
y crecimos entre el humo y la risa
sin prisa por llegar a este mundo real
adquiriendo conciencia y poco a poco la inocencia va quedando atrás
cuestionando el por qué, soñando con volar
salir de este nido para no volver jamás
pero aquí pasa el tiempo
me sopla el mismo viento
viendo las mismas gaviotas
y me falta algo importante, yo quisiera saber dónde encontrarte
això ve del cor pels amics de sempre
pels que hem crescut junts aprenent a aprendre
pel foc i la màgia la vida i la cendra
per tots els que voldria però no puc veure
per tot el que et diria però no et puc veure
donaria el que fos per tenir-te i seure
aprop de l'abisme, saltant els murs
i amb l'aire pur lliure, fluïr com l'aigua fresca.
