Ai Pepa dormidora
Si n'eren mare i filla dalt d'un balcó s'estan,
la filla en broda seda, la mare en broda estam.
Ai, Pepa dormidora, perquè en dormies tant;
tu t'hi has adormideta en braços del galant.
La filla en broda seda, la mare en broda estam;
mentres estan bordando en passen tres galants.
Mentres estan bordando ja en passen tres galants,
ja saluden la filla, la mare ja no tant.
Ja saluden la filla, la mare ja no tant;
la filla es posa a riure la mare a sospirar.
‑"De què en sospireu, mare, de què en sospireu tant?"
‑"Ai, filla, la meva filla, mira, t'hi enganyaran."
‑"No m'hi han d'enganyar‑me, ja enganyadeta m'han.
I al cap de los nou mesos en tindrem un infant.
I el donarem a dida i el farem créixer tant.
Set i set fan catorze, l'infant ja en serà gran.
El farem 'nar a la guerra i a servir el rei set anys.
El rei dirà a la reina: ‑"De qui és aquest infant?"
‑"N'és de donya Maria i també de don Joan."
