Aire
Les nits són de ferro i els matins d'espart,
els dies són terribles sense el vent del mar.
Aire ens falta l'aire
Els temps que corren cauen costera avall,
augmenta sense límit la pressió arterial.
Aire ens falta l'aire
I ara ve, ara ve, quan la cosa s'embruta
fugim els que podem de tant de fill de buda.
Hem tallat els carrers i hem obert les ments,
correm entre les boires d'un futur espés.
I ara ve, ara ve quan la bruta "s'encosa",
l'infern és testimomi de la nostra força.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa.
La teua mà i la meua prenen la ciutat
la prenen i la perden just a l'endemà.
Aire, ens falta l'aire.
Parlem de moltes coses, tantes veritats,
la nostra artilleria no l'encerta mai.
Aire, ens falta l'aire.
I ara ve, ara ve quan la cosa s'embruta
i notes les cadenes de la dictadura.
Escoltes com s'acosta l'esbart de llops,
de nou caus en la trampa del mal menor
I ara ve, ara ve quan la bruta "s'encosa",
el dia que ens unim i afrontem la resposta.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa
T’has acostumat
jugant amb la veritat,
no es difícil caure
quan et mires la façana
i el judici et confon la paraula.
Jo ara dic, jo ara dic
zero responsables,
senyalar amb el dit,
justícia, teatre.
Ells demanaran el pacte.
Jugar-li a la por ,
véncer la foscor.
Més aprop de la misèria
la trampa amaga l'espoli.
Jugar-li a la por,
ser un lluitador
Més aprop de la misèria
és fàcil entendre l’odi.
Respirem com si ens robaren l'aire
i a dins nostre tot és aire
i com l'aire ens enlairem.
Continuem i ens transformem en aire
i ara no hi ha qui ens pare,
la cosa se'mbruta.
Aire ens falta l'aire...
I ves am compte,
volem tornar a respirar
aquella olor a terra
aquesta rabia calavera
jo l'esborre quan respirem
aires de futur .
