Així és la vida
Quant de temps ens hem passat xerrant al bar,
pensaments descafeïnats.
Quantes coses arreglades
amb el marro d'un tallat.
Solucions sortides d'un paper arrugat,
amb perfum del teu tabac.
Jo no sé si acabaré el dia bé,
però si sé que et veuré;
uns instants per escoltar-te,
o potser et convenceré...
Que la vida pot tenir cops amagats,
que et trasbalsin tu ja ho saps
Estaré sempre a prop teu fen-te costat
Així és la vida, és ben normal.
Pels problemes solucions de dos en dos,
ja no calen més raons.
Per cabòries, abraçades,
Per discussions uns quants petons...
Que la vida pot...
Ooooooooohh!!!
