Això em pensava jo
I és que només necessito una dutxa
i demà continuaré
inventant deu mil maneres
perquè m'estimis tal com sóc:
amb els meus pros i els meus defectes,
ja sé que és demanar molt,
però és que només necessito una dutxa
i una mica d'amor.
M’he despertat amb un fort cop al cap
abandonat en una benzinera,
no sé ben bé què és el que m'ha passat.
Espera, ja ho recordo és cosa teva.
I ahir em vas enganyar de nou,
em vas dir que tot
tornaria a ser com abans
quan érem dos,
o això em pensava jo,
que desperto abandonat,
brut i mig trinxat
en una merda de cuneta mentre et veig,
tirant sucre al cafè
com a la cuina del teu pis.
Et veia des del llit
destrossant la meva vida poc a poc.
I ara mira’m on sóc,
crec que m'he trencat un os
per seguir-te el joc
i perdre la partida, tot i això,
encara he tingut sort:
amb tu tot pot ser molt pitjor.
Però sóc amo i senyor
de l'embarcació
que s'enfonsa fins al cul
d'aquest ampolla
que tremola
entre les teves mans.
Estimats tripulants
que la sort us acompanyi,
i qui pugui que us planyi,
perquè sembla que això s'enfonsa,
metafòricament parlant
la meva vida s'enfonsa,
sembla que això s'enfonsa,
però com l'orquestra del Titànic seguirem.
Encara no he tocat fons,
mentre em quedin els canons,
jugaré les meves cartes.
El Kraken no m'agafarà,
jo ja sé de què va,
que jo he vist moltes pel•lícules,
que amb mi no es pot jugar
tot i que sembla que això s'enfonsa,
tot està sota control i en ordre,
encara que, sembla que això s'enfonsa,
sembla que això s'enfonsa.
Tot va marxant segons el pla,
o si més no jo ho veig ben clar.
