Rosa Zaragoza

A la núvia

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Núvia: escoltau lo meu sermó
que és pus dolç que esturió o salmó;
tret és de les castigueres de Selomó
amb què l'instruí la seva mare.

Com serets ambdós amb amor
dins cambra sens remor
fets-li tocar lo tambor.
I les meves mans regalimaven mirra.

Trop no anau ça ne lla
ni a la finestra estar l'endemà.
A filar, a teixir o a cosir hajau la mà.
I obrir la boca només per parlar amb saviesa.

Fi a mon sermó vull dar:
vostro marit sobre tot amar;
lo seu comandament dins lo cor guardar.
Clos amb un segell estret.


Autor(es): Popular

Canciones más vistas de

Rosa Zaragoza en Abril