A la sala d'espera
En una espera un lloc de pas:
sóc una farmàcia itinerant
Reparteixo felicitat:
electroshocks, els ulls en blanc
He deixat de comprar:
m'alimento del meu cos cremat
I no gasto electricitat:
tinc el cervell enrampat
Tant li fot! No diguis res!
No ho vull saber! No ho vull saber!
Jo m'entretinc tant com puc,
llavors rebento mobles contra les parets
Finalment, quan m'he desfogat:
recordo Hiroshima!
Tot nostàlgic et pregunto:
recordes Hiroshima?
Una postal plantada,
a la paret de la sala d'espera,
tot nostàlgic et pregunto:
recordes Hiroshima?
Autor(es): FP
