A l'audiència
En la petita sala del jutjat,
damunt les claraboies de llum grisa
la pluja bat igual que el mar.
Un peu s'està gronxant d'impaciència.
Els gastats miralls negres de les togues
reflecteixen la culpa.
La llei no mira com estrany l'estrany
i guarda als soterranis
proves i peces de convicció
com les prestatgeries d'un drapaire;
lligalls amuntegats
subjectats per les cordes de la mort.
Pesa la pluja, el seu murmuri diu
que el bé és comú i el mal és personal.
Es va fent fosc: les togues es despleguen
com grans ratapinyades al capvespre.
Tots tenim fesomia de culpable
i una vella mirada de fiscal.
Autor(es): Léo Ferré,Xavier Ribalta
