A la veu de la pluja
A la veu de la pluja
varen emmudir
les vides tan petites
que es parlen en la nit.
Quan fa bon temps,
es criden ben endins
de la foscor. Comencen
molt cautament subtils,
monòtons, lents
diàlegs sense fi.
L'aire més prim, la menta,
l'aigua del rec, el grill
es cerquen i s'apleguen
en un mateix camí
de fressa compassada
de silenci tranquil.
Però com que la pluja
deixà tota la nit
arran del mar deserta,
avui no el puc sentir.
Autor(es): Salvador Espriu,Mercè Torrents
