A la terra de l'antiga alegria
A la terra de l'antiga alegria
ens vam estigmar.
Abraçats, miràvem la llunyania,
i ens hi vam llançar.
I un somni sobre una branca,
tan fràgil com una fruita,
en un rar món que brillava,
entre oliveres,
ens va encadenar.
Després del teu bany de pètals, a trenc d'alba,
et vas oferir
amb un ball que vas aprendre d'una fada,
que podía ferir
si no triaves parella,
i li mostraves la terra
sense cap petjada,
misteriosa i verge
per a conquerir
El reflex que avui deixes sobre l'aigua
és l'únic que tinc,
un miratge en forma de paraula
que em diu "ara vinc",
i torna les hores negres
i les esperances fredes.
Passen cels que només
són núvols de pedres
que es van enfosquint.
A la terra de l'antiga alegria
A la terra de l'antiga alegria.
Autor(es): Xavier Baró
