Alba de ser Porgueres
Anuncia la llum del dia
un farcell de cadenelles
ja desperta qui dormia
i qui vela no vol peu.
Tentinegen les esclaves
i s'obrin els finestrals
es tanquen portes que amaguen
encara tebis llençols
m'abranda el qui em guanya
duc els olis al meu cos
i l'empremta dels seus dits
breu espígol, foll amor.
Ai! Alba que em separes
dels braços del meu amant
riu el rossinyol i crida
des de la torre a llevant.
La certa claror s'anuncia
el dia s'aferma enjorn
i d'aquest verger de bessos
deixarem l'alè eixorc.
Recorde mentre s'allunya
el cossos encadenats
confonent-se nostres calces
entre rialles i ferram.
Desig del pas de les hores
i les hores van al pas
quan torne la nit que torne
el sigil•lós gallard.
El pit s'omple de paüra
promet-me que tornaràs
a dur-me les bones noves
i a la ma el teu cabellam.
La memòria dels porus
guarden records de sal
que amb vent o sense vent
faran ses barques al mar.
Ai! Alba que em separes
dels braços del meu amant
i calles, pecat que mires
i mires a altre costat.
Anuncia la llum del dia
un farcell de cadenelles
es nostres dits es desnuguen
i fem fum del nostre anhel.
Autor(es): Mara Aranda
